2013  PREMIS NACIONALS D’ARTESANIA

Jordi Ribas GUANYADOR DE LA CATEGORIA INNOVA

Aquest artesà balear ha dedicat tota la vida a la fusteria, apostant per la recuperació de les formes tradicionals adaptant-les a les necessitats actuals. Gran coneixedor i destacat artesà de la fusta ha realitzat grans esforços per donar a conèixer a la població de Mallorca i principalment als joves l’art de treballar la fusta. La seva col·lecció “Coberta Orgànica” està inspirada en organismes vius i en les llindes antigues de pedra, concretament els edificis de la Torre de Canyamel a Capdepera, que daten del segle XIII.

2011 Categoria DISSENY

GUARDONAT AMB EL PREMI  ARTESANIA DE MALLORCA

 

Jordi Ribas, finalista del Premi Innova dels Premis Nacionals d’Artesania, ha estat guardonat en la Categoria Disseny dels Premis d’Artesania de Mallorca. Aquest premi s’adreça a productes o col·leccions competitives i originals que estimulen la creativitat.

2011   Entrevista Diario de Mallorca

“Se es artesano o empresario”

Jordi Ribas, carpintero de raíces mallorquinas, ha sido finalista de los Premios Nacionales de Artesanía 2010
2010 FINALISTA

 PREMIOS NACIONALES DE ARTESANIA

Categoria INNOVA
 
 
 
2010 Premi al millor treball artesanal

PREMI D’ARTESANIA DE MENORCA

Amb la peça CADIBRA

“Reinventar un element quotidià artesanal i convertir-lo en una obra creativa li ha valgut a Jordi Ribas el sisè premi al millor treball artesanal. “Cadibra” és una cadira que fusiona la cadira sollerica amb la de cuina de pagès de Mallorca i al mateix temps el seu perfil recorda el d’una cabra.”

2009
 

Von seinem wichtigsten Werkzeug kennt Jordi Ribas nicht einmal den Namen. Er fand es auf einem Flohmarkt in Barcelona. Möglicherweise, vermutet Ribas, war es ein Hobel, den Fassmacher benutzten, denn mit dem Ding kann er dem Holz Kurvenformen entlocken, „die mit Maschinen unmöglich sind.”

Was Ribas damit zuwege bringt, ist bei einer kuriosen Ausstellung am Samstag (20.6.) im Sitz der Stiftung ACA in Búger zu sehen, und zwar ab 19 Uhr und bis das Sonnenlicht schwindet. Weil er nur auf Bestellung arbeitet, musste er Kunden bitten, für diesen einen Abend ihr Ribas-Bett, ihren Ribas-Stuhl, ihren Ribas-Schreibtisch herauszurücken. Und obwohl nur sechs größere Möbel sowie mehrere kleine Stücke zu sehen sind, vermitteln sie eine Ahnung von einem ganz persönlichen Zugang zu Alltagsgegenständen. Dahinter steckt eine Geschichte, nämlich die eines jungen argentinischen Tischlers, der eines Tages nicht mehr Unternehmer sein will, sondern Kunsthandwerker. Und der aufgrund eines zufälligen Treffens in Patagonien zu seinen mallorquinischen Wurzeln zurückkehrt.

Als wir ihn in seinem Atelier in der Colònia de Sant Pere besuchen, hat der heute 43-Jährige einen Stuhl in Arbeit, dessen Maserungen sich wie ein visuelles Gedicht über die gesamte Oberfläche ziehen. Wie als Antwort auf die Frage nach dem Warum holt er einen kleinen Schemel hervor, an dem jedes Teilstück aus einer anderen Holzsorte gemacht ist, Holzsorten aus Mallorca natürlich: Wilder Ölbaum, Eiche, Mandel, Olivenbaum, Orangenbaum und Aprikosenbaum. „Wir haben im Alltag den kulturellen Reichtum verloren”, sagt Ribas.

Vor vielen Jahren besaß er mit seinem Bruder eine Tischlerei im argentinischen Córdoba. Sechs Angestellte, Ribas betreute Kunden, verwaltete Aufträge, kümmerte sich um Buchhaltung, kam mit Holz kaum noch in Berührung. Das begann ihn zu wurmen. Als eine der zahlreichen Krisen die Tischlerei zum Zurückfahren der Produktion zwang, nahm er sich eine unbezahlte Auszeit und verbrachte eineinhalb Jahre in Patagonien, schlug sich mit Gelegenheitsarbeiten durch, reiste. Dabei lernte er einen Mallorquiner kennen, der ihn einlud, die Insel zu besuchen. Das tat Ribas Jahre später und verliebte sich in eine Insulanerin, die – wie sich herausstellte – eine entfernte ­Verwandte ist: Sie haben dieselben Urgroß­eltern.

Ribas übersiedelte auf die Insel, heiratete. Bei der Familie seiner Frau entdeckte er einen uralten verwahrlosten Tisch und bot sich an, ihn zu restaurieren. Mandelholz, „das hält 500 Jahre”, und mit der Arbeit an diesem einfachen, doch soliden und hochwertigen Möbelstück begann es in Ribas´ Kopf zu rumoren. Er bediente sich aus dem Esprit des Handwerks von Gestern und verband es mit etwas Neuem. Gaudí inspirierte ihn, aber es sollte keine Nachahmung sein. Als Geschenk für eine Verwandte schuf er das erste kreative Möbelstück, einen Schreibtisch, dessen Idee ganz auf den Charakter und die Lebensssituation der künftigen Benützerin ausgerichtet war. Ribas studierte Sozio­logie, Philosophie, interessiert sich für „Psycho-­Urbanismus”, glaubt an den Einfluss der Dinge auf unser Wohlbefinden, an die Seele der Gegenstände. Und ist dabei ein Tischler geblieben, der Holz berühren muss, um glücklich zu sein.

„La poética de la madera”, Stiftung ACA (Son Bielí), Búger, am 20.6. ab 19.00 Uhr bis Sonnen­untergang, mit Konzert.

2009
 

Jordi Ribas no sap ni el nom de la seva eina més important. La va trobar al Mercat dels encants de Barcelona. Possiblement, sospita Ribas, es tractava d’una eina que feien servir els boters, perquè amb això pot treure corbes de la fusta “que són impossibles amb les màquines”.

El que aconsegueix Ribas es podrà veure en una curiosa exposició dissabte (20 de juny) a la seu de la Fundació ACA a Búger, a partir de les 19 h fins que s’esvaeixi la llum del sol. Com que només treballa per encàrrec, va haver de demanar als clients que cedissin per un dia els mobles fets per en Jordi . I tot i que només es veuen sis mobles grans i diverses peces petites, transmeten una sensació d’aproximació molt personal als objectes quotidians. Al darrere hi ha una història, és a dir, la d’un jove fuster argentí que un dia ja no vol ser emprenedor sinó artesà. I que, gràcies a una trobada casual a la Patagònia, torna a les seves arrels mallorquines.

Quan el visitem al seu estudi de la Colònia de Sant Pere, ara té 43 anys, està treballant en una cadira el gra de la qual recorre tota la superfície com un poema visual. Com si respongués a la pregunta per què, treu un petit tamboret, cada secció del qual és d’un tipus de fusta diferent, tipus de fusta de Mallorca és clar: olivera silvestre, roure, ametller, olivera, taronger. i albercoquer. “Hem perdut riquesa cultural en la vida quotidiana”, diu Ribas.

Fa molts anys tenia una fusteria amb el seu germà a Còrdova, Argentina. Sis treballadors, Ribas atenia els clients, gestionava comandes, comptava i gairebé mai entrava en contacte amb la fusta. Això el va començar a molestar. Quan una de les nombroses crisis va obligar la fusteria a reduir la producció, es va fer un descans sense sou i va passar un any i mig a la Patagònia, mantenint-se amb feines puntuals i viatjant. Va conèixer un mallorquí que el va convidar a visitar l’illa. Ribas ho va fer anys després i es va enamorar d’una mallorquina que, segons va resultar, és  parenta llunyana: tenen els mateixos besavis. Ribas es va traslladar a l’illa i es va casar.

Va descobrir una taula antiga i abandonada a la família de la seva dona i es va oferir a restaurar-la. Fusta d’ametller, “que dura 500 anys”, i mentre treballava en aquest moble senzill, però sòlid i de gran qualitat, el cap de Ribas va començar a batre’ls, va aprofitar l’esperit de l’ofici d’ahir i el va combinar amb una novetat. Gaudí el va inspirar, però no hauria de ser una imitació, com a regal per a un familiar, va crear el primer moble creatiu, un escriptori, la idea del qual estava totalment orientada al caràcter i la situació vital del futur usuari. Ribas va estudiar sociologia i filosofia, s’interessa pel “Psicourbanisme”, creu en la influència de les coses en el nostre benestar, en l’ànima dels objectes. I ha esdevingut un fuster que ha de tocar fusta per ser feliç.

“La poètica de la fusta”, Fundació ACA (Son Bielí), Búger, el 20 de juny de 19 h a la posta de sol, amb concert.

 
2002 Novembre

Exposició BALEART

Jordi Ribas participa com a Mestre Artesà de la Fusta amb un estand a la XVII Fira d’Artesania de les Illes Balears.

2000 Desembre

Inaguració de l’Orgue de l’Esglèsia de la Colònia de St. Pere

 

Jordi Ribas ha estat el Mestre Artesà encarregat de construir el moble que allotja l’Orgue, en fusta de roure. També ha construit l’entrepís que el sustenta, l’escala i baranes en fusta de nord vell.

You cannot copy content of this page